PLÀSTICS
Plàstic és el nom genèric i comú que se li dóna a una sèrie de substàncies d'estructura molecular i característiques físic-químiques semblants, la major virtut de les quals és comptar amb elasticitat i flexibilitat durant un interval de temperatures, permetent així el seu modelat i adaptació a diverses formes. Aquest nom prové de la seva eminent plasticitat, és a dir, la seva facilitat per a adquirir certes formes.Les aplicacions del plàstic són virtualment infinites: des de peces de recanvi per a aparells electrònics, elèctrics i industrials, com a aïllants, protectors, fonguis, amortidors, etc., fins a components del sector construcció com a canonades, impermeabilizantes, aïllants, vidres, etc. Un altre ús molt comú del plàstic és en la fabricació d'eines, joguines, embolcalls, mobles, envasos, separadors, sostenidors i, sobretot, bosses.
Els plàstics són conjunts de macromolècules orgàniques, d'origen sintètic, en la seva majoria impermeables, resistents, diamagnéticos i bons aïllants acústic, elèctrics i tèrmics encara que no resisteixin a temperatures molt elevades.
A més, són poc densos, econòmics en la seva fabricació, fàcils de treballar i modelar, i una vegada que han refredat, resistents a la corrosió i a molts elements químics, excepte els solvents orgànics (com el thinner).
Per altre, els plàstics no són biodegradables, encara que actualment s'experimenti en aquesta direcció, ni són fàcils de reciclar, la qual cosa fa d'ells una font de contaminació important.
Font: https://concepto.de/plastico/#ixzz67WeiU8K6
TÈXTILS
Els tèxtils, provenen de la indústria tèxtil, que és el sector de la indústria dedicat a la producció de fibres —fibra natural i sintètica—, filats, teles i productes relacionats amb la confecció de roba.
Els materials tèxtils —fibres, fils, teles i roba— són productes de consum massiu raó per la qual la indústria tèxtil i de la confecció genera gran quantitat d'ocupacions directes i indirectes, un pes important en l'economia mundial i una forta incidència sobre l'ocupació i la taxa de desocupació als països on s'instal·la. És un dels sectors industrials més controvertit, tant en la definició de tractats comercials internacionals com pel seu tradicional incompliment de mínimes condicions laborals i salarials per la seva deslocalització constant.
Les fàbriques tèxtils són els llocs on es desenvolupa el treball i elaboració dels diferents materials. Inicialment el treball es realitza per dones en els seus domicilis, després en tallers més o menys adequats i finalment en instal·lacions fabrils per a l'elaboració de filatures i confecció de peces.
Els materials tèxtils —fibres, fils, teles i roba— són productes de consum massiu raó per la qual la indústria tèxtil i de la confecció genera gran quantitat d'ocupacions directes i indirectes, un pes important en l'economia mundial i una forta incidència sobre l'ocupació i la taxa de desocupació als països on s'instal·la. És un dels sectors industrials més controvertit, tant en la definició de tractats comercials internacionals com pel seu tradicional incompliment de mínimes condicions laborals i salarials per la seva deslocalització constant.
Les fàbriques tèxtils són els llocs on es desenvolupa el treball i elaboració dels diferents materials. Inicialment el treball es realitza per dones en els seus domicilis, després en tallers més o menys adequats i finalment en instal·lacions fabrils per a l'elaboració de filatures i confecció de peces.
També, s'ha de tenir en compte que l'elaboració de tèxtils i la indústria tèxtil genera una gran quantitat de residus, i això fa que a la gent no li agradi tant aquest sector i que fasin manifestacions per a que la producció d'aquestes no sigui tant massiva.
ALIMENTACIÓ
L'alimentació és el conjunt d'accions mitjançant les quals es proporcionen aliments a l'organisme. Abasta la selecció d'aliments, el seu cuinat i la seva ingestió. Depèn de les necessitats individuals, disponibilitat d'aliments, cultura, religió, situació socioeconòmica, aspectes psicològics, publicitat, moda, etc. Els aliments aporten substàncies que denominem nutrients, que necessitem per al manteniment de la salut i la prevenció de malalties.
Ultimament s'ha fet molt famos el vegetarianisme, un règim alimentari que té com a principi deixar de consumir qualsevol tipus de carn(animals, peix i ocells). Amb freqüència, la dieta vegetariana no es redueix únicament a la nutrició, ja que és probable que també s'adopti una actitud i un estil de vida que rebutja altres formes d'utilització dels animals per a produir béns de consum o per a la diversió humana; igualment, es pot tendir a una alimentació recolzada en principis ecologistes i naturistes.
També s'ha fet molt famós el veganisme, un règim dietètic que es caracteritza per excloure completament tots els aliments d'origen animal, inclosos els productes que suposen un procés animal, com la mel o els ous de la llista de menjar que consumeixen diàriament.
No obstant això, molts vegans consideren que aquesta opció va més enllà d'una dieta i també constitueix una manera de pensar i d'actuar en el dia a dia.
No obstant això, molts vegans consideren que aquesta opció va més enllà d'una dieta i també constitueix una manera de pensar i d'actuar en el dia a dia.
:max_bytes(150000):strip_icc()/alimentacion-saludable-597b5b853df78cbb7a248a72.jpg)
A la xerrada ens van parlar sobre la diferent varietat de productes d'higiene femenina, i el que tenien en comú era que casi tots estaben fabricats de plàstics o paper, i això provocava que siguesin contaminants. Per això van parlar-nos sobre la copa menstrual:
La copa menstrual és un recipient que s'insereix en la vagina durant la menstruació per a dipositar el flux menstrual. A diferència dels tampons, que també s'usen internament, la copa menstrual no absorbeix la sang. Més aviat, es queda continguda a l'interior de la copa fins que s'extreu de la vagina i es rebutja el líquid.
Existeixen diversos models de copes menstruals disponibles en el mercat, fabricats en diferents materials —làtex, silicona o plàstic quirúrgic—. És reutilitzable i pot durar al voltant de 10 anys amb el manteniment adequat.
La copa menstrual és un recipient que s'insereix en la vagina durant la menstruació per a dipositar el flux menstrual. A diferència dels tampons, que també s'usen internament, la copa menstrual no absorbeix la sang. Més aviat, es queda continguda a l'interior de la copa fins que s'extreu de la vagina i es rebutja el líquid.
Existeixen diversos models de copes menstruals disponibles en el mercat, fabricats en diferents materials —làtex, silicona o plàstic quirúrgic—. És reutilitzable i pot durar al voltant de 10 anys amb el manteniment adequat.
ECONOMIA CIRCULAR
L'economia circular és una estratègia que té per objectiu reduir tant l'entrada dels materials verges com la producció de deixalles, tancant els «bucles» o fluxos econòmics i ecològics dels recursos.1 L'anàlisi dels fluxos físics de recursos prové de l'escola de pensament de l'ecologia industrial en la qual els fluxos materials són de dos tipus, nutrients biològics, dissenyats per a reintroduir-se en la biosfera sense incidents tècnics, nutrients els quals estan dissenyats per a circular amb alta qualitat en el sistema de producció però no tornen a la biosfera.
Abasta molt més que la producció i el consum de béns i serveis, perquè inclou entre altres coses, el canvi dels combustibles de fòssils a l'ús de l'energia renovable, i la diversificació com a mitjà d'aconseguir la resiliència. Com a part del debat, també ha d'incloure una profunda discussió sobre la funció i l'ús dels diners i de les finances, i alguns dels seus pioners també han demanat renovar les eines de mesura del rendiment econòmic.
PERÍODE NO RETORN
Un tema molt important que es va tractar és el que si no millorem el tema de la contaminació abans de l'any 2030, al 2050 ja no es podra fer res.
El planeta Terra podria arribar a un ‘punt de no retorn’ en 2035 si els governs no actuen decididament per a lluitar contra el canvi climàtic perquè seria poc probable que en 2100 l'escalfament global se situï 2 °C per sota dels nivells de l'era preindustrial.
Així ho asseguren quatre investigadors de les universitats d'Oxford (Regne Unit) i Utrecht (Països Baixos) en un estudi publicat en la revista Earth System Dynamics, de la Unió Europea de Geociencias.
La recerca indica que ja ha passat la data límit per a limitar l'escalfament planetari a 1,5 °C, que també apareix recollit en l'Acord de París, tret que es prengui “una acció climàtica radical”
Així ho asseguren quatre investigadors de les universitats d'Oxford (Regne Unit) i Utrecht (Països Baixos) en un estudi publicat en la revista Earth System Dynamics, de la Unió Europea de Geociencias.
La recerca indica que ja ha passat la data límit per a limitar l'escalfament planetari a 1,5 °C, que també apareix recollit en l'Acord de París, tret que es prengui “una acció climàtica radical”
PETJADA ECOLÒGICA
La petjada ecològica (de l'anglès ecological footprint) és un indicador de l'impacte ambiental generat per la demanda humana que es fa dels recursos existents en els ecosistemes del planeta, relacionant-la amb la capacitat ecològica de la Terra de regenerar els seus recursos.
Representa l'àrea de terra o aigua ecològicament productius (cultius, pastures, boscos o ecosistemes aquàtics) i idealment també el volum d'aire necessaris per a generar recursos i a més per a assimilar els residus produïts per cada població determinada d'acord amb la seva manera de vida. Aquestes mesures es poden efectuar realitzant-se a diferents escales: individu (la petjada ecològica d'una persona), poblacions (la petjada ecològica d'una ciutat, d'una regió, d'un país...), comunitats (la petjada ecològica de les societats agrícoles, de les societats industrialitzades, etc).
L'objectiu fonamental de calcular-les consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'una determinada manera o forma de vida i comparar-lo amb la biocapacidad del planeta. Es tracta, doncs, d'un indicador clau per a la sostenibilitat.
L'avantatge de mesurar la petjada ecològica per a entendre l'apropiació humana està a aprofitar l'habilitat per a fer comparacions. És possible comparar, per exemple, les emissions produïdes en transportar un bé en particular amb l'energia requerida per al producte sobre la mateixa escala (hectàrees).
Representa l'àrea de terra o aigua ecològicament productius (cultius, pastures, boscos o ecosistemes aquàtics) i idealment també el volum d'aire necessaris per a generar recursos i a més per a assimilar els residus produïts per cada població determinada d'acord amb la seva manera de vida. Aquestes mesures es poden efectuar realitzant-se a diferents escales: individu (la petjada ecològica d'una persona), poblacions (la petjada ecològica d'una ciutat, d'una regió, d'un país...), comunitats (la petjada ecològica de les societats agrícoles, de les societats industrialitzades, etc).
L'objectiu fonamental de calcular-les consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'una determinada manera o forma de vida i comparar-lo amb la biocapacidad del planeta. Es tracta, doncs, d'un indicador clau per a la sostenibilitat.
L'avantatge de mesurar la petjada ecològica per a entendre l'apropiació humana està a aprofitar l'habilitat per a fer comparacions. És possible comparar, per exemple, les emissions produïdes en transportar un bé en particular amb l'energia requerida per al producte sobre la mateixa escala (hectàrees).
EFECTE PAPALLONA
Segons l'efecte papallona, donades unes circumstàncies peculiars del temps i condicions inicials d'un determinat sistema dinàmic caòtic (més concretament amb dependència sensitiva a les condicions inicials) qualsevol petita discrepància entre dues situacions amb una variació petita en les dades inicials, cal ressaltar que sens dubte i sense explicació científica, acabarà donant lloc a situacions on tots dos sistemes evolucionen en certs aspectes de forma completament diferent. Això implica que si en un sistema es produeix una petita pertorbació inicial, mitjançant un procés d'amplificació, podrà generar un efecte considerablement gran a curt o mitjà termini. És un concepte de la teoria del caos.
En l'exemple particular proposat per Edward Norton Lorenz, per l'efecte papallona, si es parteix de dos mons o situacions globals gairebé idèntics, però en un d'ells hi ha una papallona aletejant i en l'altre no, a llarg termini, el món amb la papallona i el món sense la papallona acabaran sent molt diferents. En un d'ells pot produir-se a gran distància un tornado i en l'altre no succeir en absolut.
En l'exemple particular proposat per Edward Norton Lorenz, per l'efecte papallona, si es parteix de dos mons o situacions globals gairebé idèntics, però en un d'ells hi ha una papallona aletejant i en l'altre no, a llarg termini, el món amb la papallona i el món sense la papallona acabaran sent molt diferents. En un d'ells pot produir-se a gran distància un tornado i en l'altre no succeir en absolut.
Aquesta interrelació de causa-efecte es dóna en tots els esdeveniments de la vida. Un petit canvi pot generar grans resultats o, hipotèticament, «l'aleteig d'una papallona a Hong Kong pot deslligar una tempestat a Nova York».
La conseqüència pràctica de l'efecte papallona és que en sistemes complexos tals com l'estat del temps o la borsa de valors és molt difícil predir amb seguretat en un mitjà rang de temps. Els models finits que tracten de simular aquests sistemes necessàriament descarten informació sobre el sistema i els esdeveniments associats a ell. Aquests errors són magnificats en cada unitat de temps simulada fins que l'error resultant arriba a excedir el cent per cent.
La conseqüència pràctica de l'efecte papallona és que en sistemes complexos tals com l'estat del temps o la borsa de valors és molt difícil predir amb seguretat en un mitjà rang de temps. Els models finits que tracten de simular aquests sistemes necessàriament descarten informació sobre el sistema i els esdeveniments associats a ell. Aquests errors són magnificats en cada unitat de temps simulada fins que l'error resultant arriba a excedir el cent per cent.
PROPOSTES PER MILLORAR
1. Aprovar una llei de canvi climàtic i transició energètica per a aconseguir un sistema energètic renovable, eficient i intel·ligent abans de 2050.2. Reactivar el Pla de Foment de les Energies Renovables i incentivar l'autoconsum.
3. Dotar de finançament adequat al Pla Nacional d'Adaptació al canvi climàtic.
4. Definir objectius ambiciosos per a cadascun dels sectors difusos i dotar-los de finançament suficient.
5. Comptabilitzar les emissions incloent les generades pels canvis d'ús del sòl i el transport marítim i l'aviació internacional.
6. Establir per llei la recollida selectiva de la matèria orgànica, impulsar la prevenció i la reutilització dels residus i establir mesures fiscals que gravin l'abocament i la incineració.
7. Reorientar els incentius als biocombustibles de primera generació cap als de segona i tercera generació.
8. Aprovar una llei de mobilitat sostenible i aplicar plans de mobilitat urbana i d'empreses, i de l'eurovinyeta.
9. Reorientar les inversions previstes en noves infraestructures viàries cap a les quals generin menys emissions, com el ferrocarril convencional o carrils Bus-Vao.
10. Donar suport i aplicar els estàndards europeus d'eficiència energètica dels vehicles.
11. Prioritzar l'electrificació del transport privat, públic i de mercaderies i la creació de la infraestructura necessària per a això.
12. Assegurar la implantació del Reglament Europeu sobre gasos fluorats (HFCs).
13. Aprovar una reforma fiscal que tingui en compte criteris socials (mantenint determinades exempcions per a l'agricultura familiar) i ambientals encaminats a desincentivar els productes i serveis més emissors de GEI.
14. Desenvolupar el Pla d'Activació socioeconòmica del sector forestal per a millorar la sostenibilitat de la gestió i prevenir incendis.
15. Garantir la contribució financera d'Espanya al Fons Verd per al Clima que sigui addicional a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament i dotat de fons públics, suficients i predictibles.
16. Garantir que els Drets Humans siguin un element central en tots els plans i polítiques.
17. Garantir que les institucions espanyoles apliquin en la seva acció exterior les directrius del Consell d'Europa sobre protecció a les persones que estan sent perseguides per la defensa del medi ambient.
18. Promoure nivell internacional un major desenvolupament normatiu i reconeixement jurídic de les persones migrants i refugiades per causes relacionades amb el canvi climàtic.
Comentarios
Publicar un comentario